Ha passat ràpid molt ràpid i el curs podem dir ja s’ha acabat i amb ell, l’assignatura d’anàlisi d’investigacions educatives. Amb un primer moment vaig escollir aquesta optativa sense saber cap on hem dirigia ja que nomes tenia la informació del nom, vaig intuir el que podria acabar essent i he de dir que m’ha acabat sorprenent. I es que ha estat una assignatura on realment he après i m’he sentit un membre actiu i participatiu (que crec es molt important) durant totes les sessions.
Al principi de l’assignatura se’ns va explicar el plantejament d’aquesta i tot el que al llarg del curs realitzaríem, en un primer moment hem va semblar interessant ja que era la realització de tasques que fins ara no havíem dut a terme, com el fet de crear-nos un blog i fer d’ell l’eina útil i dinàmica per a tot el curs.
A més la creació del blog, m’ha semblat interessant per que he après noves aplicacions dintre del mont “d’Internet” a causa de les diferents pràctiques que hem anat realitzant.
Han estat pràctiques útils i que m’han semblat entretingudes tot i que hi ha hagut mes d’una que ens ha costat més d’un mal de cap sobretot la pràctica del spss.
La majoria de les pràctiques, tret del blog han estat realitzades de forma grupal, fet que també ajudar a realitzar-les i alhora a fomentar el treball amb equip i més a la realització del que és el treball important de l’assignatura, com es la investigació.
Quan se’ns va plantejar la investigació la veritat que ens va costar definir-la i al principi tampoc s’haviem bé com realitzar-la, però poc a poc la investigació va anar agafant forma fins al dia d’avui que l’hem presentat i la veritat que per què jo almenys hem sento orgullosa d’haver-la realitzat.
Crec que la realització de la investigació ha estat positiva, hem après i hem utilitzat nous recursos que potser fins ara no eren els habituals per a la realització dels nostres treballs.
Així finalment dir que la meva valoració es positiva, a més recordaré aquesta assignatura per que amb la redacció de la història de vida educativa vaig reviure molts bons moments que potser hem feien falta tornar a viurel’s i sobretot per les llagrimetes de l’exposició.
Així que ja no hem queda res mes per a dir, potser aquest es l’últim cop que escric aquí al meu blog tot i que intentaré mantenir-lo ja que se el que ma costat que anés agafant forma i que m’ha agradat també la funció d’aquest.
Salutacions i ànims als meus companys de cinquè que ja acabemmmmmmmmmmm!!!
Una abraçada
Mercè Veciana
I
Al principi de l’assignatura se’ns va explicar el plantejament d’aquesta i tot el que al llarg del curs realitzaríem, en un primer moment hem va semblar interessant ja que era la realització de tasques que fins ara no havíem dut a terme, com el fet de crear-nos un blog i fer d’ell l’eina útil i dinàmica per a tot el curs.
A més la creació del blog, m’ha semblat interessant per que he après noves aplicacions dintre del mont “d’Internet” a causa de les diferents pràctiques que hem anat realitzant.
Han estat pràctiques útils i que m’han semblat entretingudes tot i que hi ha hagut mes d’una que ens ha costat més d’un mal de cap sobretot la pràctica del spss.
La majoria de les pràctiques, tret del blog han estat realitzades de forma grupal, fet que també ajudar a realitzar-les i alhora a fomentar el treball amb equip i més a la realització del que és el treball important de l’assignatura, com es la investigació.
Quan se’ns va plantejar la investigació la veritat que ens va costar definir-la i al principi tampoc s’haviem bé com realitzar-la, però poc a poc la investigació va anar agafant forma fins al dia d’avui que l’hem presentat i la veritat que per què jo almenys hem sento orgullosa d’haver-la realitzat.
Crec que la realització de la investigació ha estat positiva, hem après i hem utilitzat nous recursos que potser fins ara no eren els habituals per a la realització dels nostres treballs.
Així finalment dir que la meva valoració es positiva, a més recordaré aquesta assignatura per que amb la redacció de la història de vida educativa vaig reviure molts bons moments que potser hem feien falta tornar a viurel’s i sobretot per les llagrimetes de l’exposició.
Així que ja no hem queda res mes per a dir, potser aquest es l’últim cop que escric aquí al meu blog tot i que intentaré mantenir-lo ja que se el que ma costat que anés agafant forma i que m’ha agradat també la funció d’aquest.
Salutacions i ànims als meus companys de cinquè que ja acabemmmmmmmmmmm!!!
Una abraçada
Mercè Veciana
I
